Dijous 27 febrer 10h; “Ciutat Justícia”, L’Hospitalet-BCN
Quinze persones s’enfronten a una petició fiscal de 6 mesos de presó per un delicte de desordres públics i a una possible indemnització de 40.000 euros.
Han passat set anys de l’estiu del 2007 en què van quedar en evidència les contradiccions i els riscos del model ferroviari basat en l’alta velocitat. Aquell estiu va estar marcat per les successives mobilitzacions que denunciaven, des de diferents àmbits, les seqüeles presents i futures de la flamant alta velocitat: l’empitjorament de la xarxa de rodalies fruit del desviament de recursos cap al projecte faraònic del TAV, les molèsties i la degradació de les condicions de vida de les persones que vivien a les zones colindants a les obres, i les conseqüències ecològiques, ambientals i socials d’un model construït per a les necessitats d’una elit i el benefici d’un reduït grup de multinacionals.
Fruit d’aquestes protestes els propers 27 i 28 de febrer se celebra un judici en l’anomenada Ciutat de la Justícia que no senta a la banqueta directius d’ADIF i RENFE, sinó als que van reflectir el profund malestar social que es vivia en aquells moments entre el veïnat de diferents barris i entre els usuaris del servei de rodalies. Durant dos dies, quinze persones que van accedir a un punt de les obres situat a l’altura de l’estació de metro de Santa Eulàlia per denunciar, seran jutjades per desordres públics. La protesta, desenvolupada a primera hora del matí, va consistir en la col·locació de diferents pancartes en les grues de les obres que en aquells moments es trobaven inactives, cridant a la participació del veïnat dels voltants, i es va allargar durant algunes hores fins que els Mossos d’Esquadra van accedir a la zona de la protesta per desallotjar els qui participaven. VÍDEO de l’ACCIÓ
Set anys després quinze persones s’enfronten a una petició fiscal de 6 mesos de presó per un delicte de desordres públics i a una possible indemnització de 40.000 euros (que l’empresa inicialment va taxar en 220.000 euros).
Era una més de les nombroses respostes que es van donar en aquest context per posar de manifest les conseqüències socials de l’alta velocitat. Un sentiment que contrastava amb el discurs de desenvolupament triomfalista especialment palpable entre la classe política catalana, per a la qual la paraula «infraestructures» sol servir per generar ferris consensos, impermeables a les protestes i a les crítiques. Motins de passatgers farts dels retards en rodalies, mobilitzacions dels grups veïnals de Sants que portaven anys reclamant soterrar les vies que travessen el barri o cassolades de veïnat afectat per les obres van posar en dubte a nivell social una obra inqüestionada per a tot l’arc polític i empresarial.
Aquest judici se celebra, paradoxalment, mesos després de la mort de setanta-nou persones a l’Alvia Madrid-Santiago, el sumari judicial del qual mostra indicis de nombroses irregularitats per part d’ADIF. Uns fets on, més enllà del seu desenvolupament judicial, s’ha fet palesa la irracionalitat i els riscos d’una aposta per l’alta velocitat, els principals beneficiaris són un grapat de grups empresarials especialitzats en la concessió de la construcció i la gestió de grans infraestructures.
No podem oblidar que el judici també coincideix de ple amb la campanya ‘Stop Pujades‘, una de les últimes expressions de rebuig popular a la política de transport públic que augmenta i augmenta les tarifes sense tocar un cèntim del sou d’alts directius.
El 27 i 28 de febrer quinze persones seuran a la banqueta dels acusats de tot aquest desgavell públic
A les 10h a la “Ciutat de la Justícia” de L’Hospitalet-Barcelona!!!
#absolucio15noTAV
OBSERVATORI D'ANTROPOLOGIA DEL CONFLICTE URBÀ 