La Flor de Maig, espai d’esperança

Font: Propia

Font: Propia

Per José Mansilla (OACU) i Mar Redondo (Ateneu la Flor de Maig)

Sota el neoliberalisme, les ciutats shan convertit en espais de control, peròtambéen llocs de resistència. Les ciutats, i Barcelona és un clar exemple daixò, competeixen en un món globalitzat per latraccióde noves inversions i capitals. Així, avui dia és fàcil trobar adjectius que qualifiquen a les ciutats com intel·ligents (smart), resilients, sostenibles, etc., epítets sobre els quals es troba el darrer desig de fer-les més atractives, dotant-les de contingut i significat en un intent de convertir-les en mercaderia. En aquesta dinàmica juga un paper fonamental lurbanisme. Com ens recordava el sociòleg francès Henri Lefebvre, sota una aparença tecnològica, humanista i positiva, lurbanisme ha esdevingut un instrument més pel domini de lespai en mans de polítics i arquitectes. Daquesta manera, lespai urbàno és simplement una esfera social on esdevéla vida, sinó més aviat una esfera productiva que organitza aquesta mateixa vida. A lespai urbàes produeix lenfrontament de tots els elements que constitueixen la vida social de les ciutats. A un intent de controlar lespai en un context que prefigura la ciutat com escenari del conflicte, li correspon un espai de resistència.

LAteneu la Flor de Maig es troba inserit a linterior del perímetre dun daquests espais de control, el Districte 22@Barcelona. El Pla 22@, posat en marxa ara fa catorze anys, perseguia la total transformacióde dues-centes hectàrees del Poblenou, barri tradicionalment obrer i industrial situat molt a prop del centre de Barcelona, a través dun profund procés de renovacióurbanística. La idea era la creaciódun innovador districte productiu destinat a la concentraciói desenvolupament dactivitats empresarials vinculades a les noves tecnologies i el coneixement. El sòl del barri es convertia aixíen un actiu financer més on les plusvàlues produïdes pel mateix, amb lajuda de la instituciómunicipal, serien finalment apropiades per les elits econòmiques locals i internacionals en un clar exemple de valor de canvi davant del valor d’ús. Només fa falta donar una volta pel Poblenou per veure el resultat del experiment: moderns gratacels semibuits saixequen davant de les antigues instal·lacions fabrils i naus en les quals sallotgen, a vegades, grups dimmigrants sense sostre.

És en aquest context de mercantilitzacióde lespai urbàon es produeix, per part del veïnat del barri el mes doctubre de 2012, lokupacióde lantic edifici de la cooperativa La Flor de Maig. Des daquell mateix moment es converteix en un lloc des del qual denunciar la gestióurbanística del Pla 22@ i les necessitats de la Marca Barcelona; el dèficit històric a lhora de recuperar tots els edificis que van ser de creacióveïnal i obrera amb finalitats cooperatives que des de la dictadura franquista es mantéi mai han estat suficientment abordat, i per donar resposta a les necessitats, els reptes i els desitjos no satisfets en la societat capitalista actual. Lokupació, que ha durat disset mesos, va viure el passat dia 26 de marçun nou episodi quan, com a conseqüència del procés de desobediència civil iniciat i de les posteriors mobilitzacions, lAjuntament de Barcelona va arribar a un acord dadquisicióde ledifici amb lactual propietat i es va comprometre a cedir lespai sota el model de gestióautònoma que actualment estàfent servir.

Des dels actuals okupants de La Flor de Maig sestén el procés com una continuaciódel moviment cooperatiu del Poblenou, dels ideals i pràctiques del qual van portar a construir ledifici i a omplir-lo de vida a finals del segle XIX, aixícom del moviment veïnal i social que el va recuperar com a Ateneu en plena transició, després dhaver estat expropiat pel franquisme durant 40 anys. En definitiva, una alternativa als usos especulatius constants al barri atribuint a La Flor de Maig l’ús que defineixin, no els mercats, sinóles persones que la viuen.

A partir dara, el veïnat del Poblenou es trobaràamb noves preguntes a les quals hauràque trobar resposta i resoldre qüestions i dinàmiques internes que un espai com aquest plantejarà. Peròdel que no pot quedar cap dubte és que la Flor de Maig ja sha convertit en allòque el geògraf David Harvey va anomenar un espai desperança.

Publicat originalment en La Directa

Anuncios

Deja un comentario

Archivado bajo Activisme, Antropologia urbana, Cooperativisme

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s