Des de l’OACU ens sumem a la campanya «Ens neguem a morir en silenci» contra la condemna al Coordinador del Comitè de Resistència Popular de Bi’lin, Abdallah Abu Rahme
Abdallah Abu Rahme (44) serà jutjat el 05 de gener per exercir el seu dret a protestar de manera no violenta contra les violacions dels drets humans i els abusos perpetrats per l’Estat d’Israel als territoris palestins ocupats. Li demanen d’entre 2 i 6 mesos de presó. Si en aquesta sentència es condemna a l’Abdallah, serà la cinquena vegada que entri a presó. La població palestina està sota règim militar (estat d’excepció): no són considerats ciutadania i que per tant no tenen drets civils. Qualsevol judici, és quasi una sentència.
Abdallah Abu Rahme és un dels símbols de la resistència no armada a Palestina. Des de 2004 exerceix com a Coordinador del Comitè de Resistència Popular de Bi’lin. Aquests Comitès tenen com a objectiu frenar la ocupació a través de la resistència pacífica, i a l’hora ajudar als grangers que vivien de les terres a continuar amb la seva lluita per a la supervivència, dotant d’horts, espais per a la infància, espais culturals, entre d’altres, la població de Bi’li.
Bi’lin és un dels símbols de resistència civil de Palestina. Fa més de 9 anys que les habitants d’aquesta aldea es manifesten cada divendres, a partir de les 12:00, contra el mur i els assentaments il·legals (5 en total, sota el mateix municipi de Modi’in Illit, que compte amb 55.000 colons) construïts al voltant, pels quals Israel els va confiscar i separar d’uns 2000 dönums (200 hectàrees, el 50% de les seves terres). A través de la lluita pacífica, les habitants de Bi’lin van aconseguir que al 2007, la mateixa Cort Suprema d’Israel, considerés que la construcció de 2’7 km de mur no estaven justificats ni per raons de “seguretat militar”. Fins al 2011 el mur no va ser retirat. Van passar 4 anys abans no fos canviada la ruta del mur que envoltava Bi’lin. Amb aquesta petita victòria, Bi’lin recuperava un 15% de terres del total confiscat. En conseqüència les habitants de Bi’lin, només compten amb 1200 dönums, 120 hectàrees de terra per a subsistir.
A tot això se li suma la restricció de l’aigua per part d’Israel, el qual només els hi permet 3 dies a la setmana d’aigua potable, als pobles només 1 cop. Més els constants atacs per part dels colons (armats per l’Estat d’Israel), els atacs i ofensives per part de l’exèrcit d’Israel, les detencions sense judici ni justificació, les demolicions de cases on hi viuen famílies senceres, la prohibició de la lliure circulació i un llarg etcètera de vexacions als drets humans.
Frank La Rue, (ex Relator Especial sobre la promoció i protecció del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió), després de la seva visita a Israel i els territoris palestins ocupats al desembre de 2011, va posar en relleu que l’orde militar israeliana 101 és utilitzat per l’exèrcit israelià per a «restringir el dret dels palestins a la llibertat d’expressió i de reunió». Segons La Rue, l’ordre «criminalitza l’expressió i les activitats polítiques, incloent l’organització i participació en les protestes; assistència a assemblees o vigílies; tinença, agitació o exhibició de banderes o altres símbols polítics; i la impressió i distribució de qualsevol material» que tingui una significació política». Qualsevol incompliment de l’ordre es castiga amb 10 anys de presó i/o multa.
El Codi Militar israelià aplicada a Cisjordània s’utilitza contra la població civil com una forma de repressió contra els defensors dels drets humans. Els tribunals militars són només una eina de l’ocupació israeliana per aixafar la lluita popular palestina. El dret a la reunió pacífica està reconegut en l’article 21 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, del qual Israel és signatari, així com en els articles 19 i 20 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Les Directrius de la Unió Europea sobre Defensors dels Drets Humans i la Declaració de la ONU sobre el Dret i el Deure dels Individus, els Grups i les Institucions de Promoure i Protegir els Drets Humans universalment reconeguts i de les Llibertats Fonamentals, tot i no ser legalment documents vinculants per als estats, proporcionar a la la comunitat internacional l’obligació moral d’oferir suport i protecció als defensors dels drets humans en el context del seu treball.
No obstant això, les directrius de la ONU contenen una sèrie de principis i drets que es basen en les normes de drets humans consagrats en altres instruments internacionals jurídicament vinculants – com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, del qual Israel és membre signatari. D’altra banda, la Declaració va ser adoptada per consens per l’Assemblea General i per tant representa un compromís molt fort pels Estats per a la seva aplicació.
Israel s’ha saltat tots els acords signats per ell mateix, així com les seves pròpies lleis en relació a la construcció del mur i assentaments. La llei internacional defensa el dret a resistència en qualsevol dels seus formats davant d’un Estat opressor que violi els drets humans. És per això que exigim l’absolució de l’Abdallah Abu Rahme de tots els càrrecs i instem al Govern d’Israel a complir les seves obligacions, respectant el Dret Internacional Humanitari i el Dret Internacional dels Drets Humans així com a garantir la protecció dels drets humans i els seus defensors.
Signa per l’absolució de tots els càrrecs imputats a l’Abdallah. Perquè “ens neguem a morir en silenci”:
#freepalestine
#Palestine
#FreeAbdallah
Abdallah Abu Rahma
https://www.facebook.com/abdallah.aburahma.3?fref=ts
International Solidarity Movement
OBSERVATORI D'ANTROPOLOGIA DEL CONFLICTE URBÀ 
Un comentario en “«Ens neguem a morir en silenci». Comunicat de suport a Abdallah Abu Rahme”