La Mirada Anterior

Presentació

La Mirada Anterior. Comprendre la Ciutat i el Conflicte Urbà mitjançant el Cinema es proposa com un cicle audiovisual on volem veure, debatre, analitzar les mirades que s’han produït des del mitjà audiovisual sobre la ciutat i sobre els conflictes que allà tenen el seu escenari. Les sessions es celebren amb cadència mensual i consten d’una breu presentació de la pel·lícula escollida, el seu visionat i un succint debat a posteriori.

Mira la propera sessió

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Qué ès La Mirada Anterior? 

Hem titulat el cilce “La Mirada Anterior”, primer como petit homenatge al gran poeta Octavio Paz i després perquè realment inspira part de què volem fer amb aquestes tardes de cine. Para Paz, la mirada anterior resultava la “recuperació de la visió directa del món, aquest instant d’immobilitat en què tot sembla aturar-se, suspès en una pausa del temps. Immobilitat que no obstant això transcorre-impossibilitat lògica però realitat irrefutable per als sentits. Maduració invisible l’instant que germina, floreix, s’esvaeix, brolla de nou. l’ara: abans de la separació, abans de fals-o-veritable, real-o-il·lusori, bonic-o-lleig, bo-o-dolent. Tots vam veure una vegada el món amb aquesta mirada anterior però hem perdut el secret. Vam perdre el poder que uneix a qui mira amb allò que mira”.

El que ens plantegem també com a grup de recerca sobre conflicte urbà, es a dir sobre les lluites per la ciutat, és fins a quin punt existiria aquesta mirada anterior, aquesta primera mirada, recuperant una de les grans pel·lícules sobre la qüestió, La mirada de Ulises de Theo Angelopulos. Podríem pensar que aquesta primera mirada existeix o no? Aquesta mirada és la que no veu? ..és només una fantasia? És potser per això, la més important de totes, però contundentment per això, la que no pot ser revelada, si no és a costa d’exposar la seva mentida? Ens trobaríem doncs amb el poder del desemmascarament, de crear misteris. Allò que Hegel anomenà “la tasca del negatiu”, o “hipòtesi repressiva” seguint a Foucault…