Recerca

Objectius

La conflictivitat social és inherent a la societat urbana en general, una constant històrica que converteix a les ciutats en epicentres de la revolta i de les seves modalitats. Així doncs, ¿Quines formes pren el “conflicte” a les ciutats contemporànies? Les agitacions característiques de l’actual període de crisi són una bona mostra de les distintes modalitats que prenen les actuals impugnacions a l’ordre públic, a les normatives que el sustenten i a les autoritats que l’executen. Des d’una manifestació contra les retallades a la pintada d’un grafit apolític a la perifèria urbana; de les insubordinacions davant les execucions hipotecàries a la negativa de pagar per viatjar en metro; de les simbòliques accions performatives que tenen lloc a l’espai públic, a la defensa a ultrança dels habitatges okupats o a la resistència veïnal davant els desnonaments o enfront de les batudes d’identificació d’immigrants.

És a partir d’aquests supòsits i inquietuds, que l’OACU pretén inventariar i analitzar a través de variades aproximacions etnogràfiques aquells fenòmens de desacatament quotidià o extraordinari -moltes vegades invisibles- dirigits o inspirats pel refús a un ordre espacial, econòmic, polític o social. Sota aquests fenòmens hi conflueixen les lluites per l’habitatge, el copyleft, el furt quotidià als grans magatzems, l’autonomia alimentària o la lluita per l’espai públic: la generació i conquesta de formes de relació i d’intercanvi paral·leles i combatives davant les condicions de vida a la societat urbana. D’igual forma es contemplen accions de “resistència política” coordinades per veïns, assemblees o grups autònoms, així com aquells fenòmens de deserció que tant han incomodat a les ciències socials per la seva manca de discurs: els motins cíclics a les perifèries de les grans ciutats i els aldarulls periòdics vinculats a les celebracions esportives. Tots aquests fenòmens s’associen als mecanismes de dominació urbana i mercantilització de la ciutat endegats per les autoritats i el Capital, i que prenen forma com a projectes de tematització i patrimonialització de l’espai, turistificant l’entorn, i estimulant els processos de privatització espacial, gentrificació i d’especulació immobiliària, que acaben per forçar a grans contingents de població a una mobilitat involuntària. Acompanyats sempre de l’anomenada “participació ciutadana”, es legitimen actuacions higienitzadores i pràctiques de govern que, lluny d’assolir la participació que abanderen, l’estrenyen en marcs jurídics fiscalitzadors i punitius d’un caire cada vegada més moralista i repressor.

Línies de recerca: 

– Antropologia dels Buits Urbans

– Antropologia de la Ciutat Nòmada

– Diferenciació Espacial i Classes Socials

– Etnografia de les Concentracions Multitudinàries

– Etnografia de les Elits

– Etnografia de la Mobilitat Urbana