“Vallcarca: urbanicidi i reconstrucció”. Revisió històrica del procés urbanístic 1976-2015

El casc antic del barri barceloní de Vallcarca ha patit una degradació programada, sobretot des de mitjans dels anys 90. El que es veu ara és fruit d’un pacte premeditat, on han pesat més els interessos econòmics. Un urbanicidi gestat entre empreses promotores, constructores i l’ajuntament, que mai ha fet prou pel barri i elSigue leyendo «“Vallcarca: urbanicidi i reconstrucció”. Revisió històrica del procés urbanístic 1976-2015»

Vallcarca no se vende, Vallcarca se defiende

Vallcarca no se vende, Vallcarca se defiende Breve relato etnográfico de ayer noche Asistimos ayer a otro episodio de nuestra Barcelona neoliberal y, a la vez, contestataria: el desalojo de una casa okupada en el barrio de Vallcarca. A las 18.00 h.-, cinco furgonetas (5!!) de las UPAS (Unidad de Policía Administrativa y de Seguridad, losSigue leyendo «Vallcarca no se vende, Vallcarca se defiende»

Campanya per a la recuperació de l’Ateneu Enciclopèdic Popular

Des de l’OACU ens sumem a la Campanya «Cultura d’Elit vs. Cultura Popular» engegada per la gent de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. A continuació podeu veure la convocatòria plantejada per al proper dissabte 7 de febrer. Companyes i companys, El proper DISSABTE 7 DE FEBRER, us convidem a sumar-vos a la segona acció reivindicativa al carrerSigue leyendo «Campanya per a la recuperació de l’Ateneu Enciclopèdic Popular»

El barrio encarnado

Texto escrito por José Mansilla (OACU) para las Jornadas «Memòria de Barri. Les lluites veïnals a Barcelona sota el franquisme» (23/01/2015) celebradas en la Universitat de Barcelona (UB). ¿Qué es un barrio? ¿Es una parcelación administrativa más de aquellas en las que nos subdividen las administraciones públicas? ¿Se trata simplemente de una de las teselas queSigue leyendo «El barrio encarnado»

La vida en Venus: Efectos colaterales de una fantasmagórica regeneración urbana

Articulo publicado originariamente en catalán en el dossier  «A voltes amb el conflicte urbà», La Veu del Carrer, nº 133 (octubre 2014), Barcelona: FAVB, pp. 15-25. por Giuseppe Aricó (OACU) A finales de mayo de 2013, en la edición electrónica de un influyente diario nacional, se abrió una encuesta con el objetivo de recaudar la opiniónSigue leyendo «La vida en Venus: Efectos colaterales de una fantasmagórica regeneración urbana»

Tots els mals de la caixa de Pandora

  Comunicat de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) sobre els fets de la #OperaciónPandora El passat 16 de desembre, a un quart de sis del matí, un operatiu format per 700 agents dels Mossos d’Esquadra, complint ordres de l’Audiència Nacional espanyola (hereva del Tribunal d’Ordre Públic del franquisme), en un operatiu ordenat pel jutge Javier Gómez BermúdezSigue leyendo «Tots els mals de la caixa de Pandora»

¿Venecia muerta? Un llamado para una investigación urgente desde las ciencias sociales (y 2)

Por Caterina Borelli (OACU) El presente texto es la segunda de las dos partes que conforman la totalidad del artículo. Para ver la primera, pinchar aquí. Estorbos. El grado de desproporción entre residencia y tránsito que caracteriza la vida de este territorio se ha convertido en un desequilibrio estructural. Venecia ha perdido casi completamente su función urbana. TantoSigue leyendo «¿Venecia muerta? Un llamado para una investigación urgente desde las ciencias sociales (y 2)»

Barcelona i els museus com a pessebres

Aquest manifest ha estat elaborat per el GRECS-UB i subscrit per l’OACU Fa diverses dècades que els museus etnològics clàssics, guarnits a les antigues metròpolis amb fons provinents dels territoris d’ultramar, experimenten arreu una mena de crisi existencial. Concebuts i inaugurats de manera general durant l’època d’exaltació de l’empresa colonial com a instruments de propaganda,Sigue leyendo «Barcelona i els museus com a pessebres»

Festes insolents d’estiu

Article publicat a La Directa el 16/07/14 per José Mansilla i Giuseppe Aricó (OACU) Fa unes setmanes, just la tarda abans del dia de Sant Joan, caminava amb un amic pel carrer central d’un barri de la perifèria de Barcelona. El passeig, vorejat per un parell de carrils destinats a la circulació de cotxes i amb una àmplia zonaSigue leyendo «Festes insolents d’estiu»

A 10 años del Forum de las Culturas. El Parc del Fòrum: una plaza sin gente para gente sin plaza

Articulo publicado en Diagonal Periódico el 23/07/14   por Jose Mansilla y Giuseppe Aricó (OACU) ¿Quién crea una plaza?, ¿los arquitectos y diseñadores en sus gabinetes y despachos?, o ¿la gente, transitándola y habitándola, en definitiva, viviéndola?Para encontrar una respuesta a tal pregunta, decidimos hacer un pequeño experimento y pasar una calorosa tarde de julio deambulando porSigue leyendo «A 10 años del Forum de las Culturas. El Parc del Fòrum: una plaza sin gente para gente sin plaza»

Infància, màgia i nit de Sant Joan

Font: http://servicios.laverdad.es/fiestas/hogueras-san-juan/ Per Jofre Padullés (OACU) Les festes populars són mecanismes que permeten, a una determinada comunitat humana, establir una continuïtat entre passat i present, generant un sentiment d’identitat compartida del que en dependran múltiples formes de cooperació i civilitat. La nit de Sant Joan, celebració moderna del solstici d’estiu, n’és sens dubte una deSigue leyendo «Infància, màgia i nit de Sant Joan»

Nacionalisme primordialista i caritat ciutadanista. Uns guants de seda per al puny de ferro del futur Estat català?

Per Miquel Fernández (OACU) El debat per la independència de Catalunya del Regne d’Espanya s’ha situat al centre de l’agenda política institucional coincidint amb l’anomenada crisi financera actual. Oficialment, es posa en marxa el procés cap a l’Estat propi de mà de l’actual govern de la Generalitat després de diverses reunions entre els dos presidents, Artur MasSigue leyendo «Nacionalisme primordialista i caritat ciutadanista. Uns guants de seda per al puny de ferro del futur Estat català?»

La Flor de Maig, espai d’esperança

Per José Mansilla (OACU) i Mar Redondo (Ateneu la Flor de Maig) Sota el neoliberalisme, les ciutats s’han convertit en espais de control, peròtambéen llocs de resistència. Les ciutats, i Barcelona és un clar exemple d’això, competeixen en un món globalitzat per l’atraccióde noves inversions i capitals. Així, avui dia és fàcil trobar adjectius que qualifiquen a les ciutats com intel·ligentsSigue leyendo «La Flor de Maig, espai d’esperança»