Archivo de la etiqueta: Contrabanda

La destrucció de l’Eixample Esquerre

Quan només hi havia runa al solar de Germanetes, la gent que sortia del 15M va anar creant Recreant Cruïlles per obtenir una petita part de l’espai. Però amb la curta i intensa experiència de Kan Pikigu, i després de l’Ateneu l’Entrebanc, es va arreplegar forces per obrir les portes de tot el solar, negociant amb el veïnat més moderat que es tornaria a tancar rere el cap de setmana d’activitats.

https://periodismelapislatzuli.wordpress.com/

L’Ateneu l’Entrebanc es va inaugurar per Carnetoltes 2014, pocs mesos després del desallotjament de La Carbo (i al mateix carrer, unes cruïlles més a dalt). Ja no es diu així però l’espai segueix okupat. Quan es va obrir l’espai va faltar la Conxa Peréz, una anarquista del barri. A l’Ateneu es va inaugurar una biblioteca amb el seu nom, per cel.lebrar la seva trajectòria (van treure fins i tot un fancine amb entrevistes a la gent que va conèixer a la Conxa, que també va ser publicat en anglès a Interface per l’aniversari de l’alçament del 36). Malhauradament, aquestes històries es perden i he hagut de rebuscar als correus antics per a trobar la feina que es va fer. A internet ja no tot està disponible.

Al temps, es va publicar un article a Intervia, un mitjà autogestionat del barri. En aquest es parla de les cooperatives El Reloj i La Dignidad que es van fundar al barri a inicis del segle passat. Parlant de lluites antigues també es pot parlar de Golferichs, que va ser okupat per fer front a Nuñez y Navarro. O el parc de l’Excorxador, ara Parc Joan Miró, amb gent acampant a la zona per que sigui una zona verda. Recreant Cruïlles ha estat assimilat als comuns, però la realitat és més complexa. El veïnat va ser entrevistat i van sortir a l’Assemblea de Majaras de Radio Contrabanda.

Germanetes era un espai que va funcional molt bé a nivell de quantitat, sense linia política massa clara, a on van coincidir tota mena de gent. I com allò tirava, van començar a enfortir-se les veus que s’oposaven a edificar el solar. Els equipaments es podien construir a d’altres espais del barri, el que no es recuperarà mai és un espai buit i autogestionat. Però ja estava tot decidit des de dalt i la gent del barri afí als comuns van fer el salt a la política institucional… I des del coneixement del barri van fer tot el que calia per impedir que es pogués fer servir l’espai, per silenciar els grups que rebutjaven els projectes del PGM, etc. Quins idiotes, construir més pisos per motius electoralistes quan n’hi ha tants de buits.

Ajuntament de Barcelona

Com diu un company a les entrevistes, ell va crèixer al barri i mai va percebre l’eixample esquerra com un “barri”… Va ser arrel del 15M que es va recuperar aquesta solidaritat quotidiana, i amb la destrucció de Germanetes per part dels comuns va tornar a desaparèixer la vida comunitària. Encara hi és l’espai de l’Entrebanc, però ja no és un projecte obert potent i enfocat a incidir sobre el barri. I ara mateix, l’Espai de Recreant Cruïlles està tancat amb clau, gestionat per quatre veïns que hi tenen les seves verdures i au.

Per a mi l’eixample esquerre, i concretament el solar de Germanetes, és on vaig enterrar qualsevol esperança d’entendre-me o fins i tot simplement relacionar-me amb la gent que fa de la política un negoci. Bé, tot plegat no tinc cap reflexió teòrica per compartir relativament a la gentrificació! El que si, molta ràbia amb aquests abraçafaroles que van destruir el barri.

Deja un comentario

Archivado bajo Activisme, Antropologia urbana