RECERCA

Objectius

La conflictivitat social és inherent a la societat urbana en general, una constant històrica que converteix a les ciutats en epicentres de la revolta i de les seves modalitats. Així doncs, ¿Quines formes pren el “conflicte” a les ciutats contemporànies? Les agitacions característiques de l’actual període de crisi són una bona mostra de les distintes modalitats que prenen les actuals impugnacions a l’ordre públic, a les normatives que el sustenten i a les autoritats que l’executen. Des d’una manifestació contra les retallades a la pintada d’un grafit apolític a la perifèria urbana; de les insubordinacions davant les execucions hipotecàries a la negativa de pagar per viatjar en metro; de les simbòliques accions performatives que tenen lloc a l’espai públic, a la defensa a ultrança dels habitatges okupats o a la resistència veïnal davant els desnonaments o enfront de les batudes d’identificació d’immigrants.

És a partir d’aquests supòsits i inquietuds, que l’OACU pretén inventariar i analitzar a través de variades aproximacions etnogràfiques aquells fenòmens de desacatament quotidià o extraordinari -moltes vegades invisibles- dirigits o inspirats pel refús a un ordre espacial, econòmic, polític o social. Sota aquests fenòmens hi conflueixen les lluites per l’habitatge, el copyleft, el furt quotidià als grans magatzems, l’autonomia alimentària o la lluita per l’espai públic: la generació i conquesta de formes de relació i d’intercanvi paral·leles i combatives davant les condicions de vida a la societat urbana. D’igual forma es contemplen accions de “resistència política” coordinades per veïns, assemblees o grups autònoms, així com aquells fenòmens de deserció que tant han incomodat a les ciències socials per la seva manca de discurs: els motins cíclics a les perifèries de les grans ciutats i els aldarulls periòdics vinculats a les celebracions esportives. Tots aquests fenòmens s’associen als mecanismes de dominació urbana i mercantilització de la ciutat endegats per les autoritats i el Capital, i que prenen forma com a projectes de tematització i patrimonialització de l’espai, turistificant l’entorn, i estimulant els processos de privatització espacial, gentrificació i d’especulació immobiliària, que acaben per forçar a grans contingents de població a una mobilitat involuntària. Acompanyats sempre de l’anomenada “participació ciutadana”, es legitimen actuacions higienitzadores i pràctiques de govern que, lluny d’assolir la participació que abanderen, l’estrenyen en marcs jurídics fiscalitzadors i punitius d’un caire cada vegada més moralista i repressor.

Línies de recerca 

– Antropologia dels Buits Urbans

– Antropologia de la Ciutat Nòmada

– Diferenciació Espacial i Classes Socials

– Etnografia de les Concentracions Multitudinàries

– Etnografia de les Elits

– Etnografia de la Mobilitat Urbana

 

Projectes

 

2023. Subalternitats, gènere i conflicte. Expressions d’espiritualitats populars femenina
a Barcelona. Finançament: Institut Ramon Muntaner. Ref. AP 22/23. IP: Livia Motterle i Marta Contijoch Torres.

2023. L’apropiació de la religiositat i la cultura populars per la comunitat LGTBQI+ a la comarca del Garraf. Finançament: Institut Ramon Muntaner (a través de l’ICA). . Ref. AP11/23. IP: Oriol Pascual. 

2022. Espiritualitats populars i gènere a Barcelona. El cas del Santet del Poblenou. En col·laboració amb l’Institut Català d’Antropologia. Finançament: Xarxa OPEI (a través de l’ICA) i Institut Ramon Muntaner. Ref. CLT051/22/000015; AP 26/22. IP: Oriol Pascual Pérez i Marta Contijoch Torres.

2021. Gegants i geganters a la recuperació festiva del carrer després de la dictadura franquista. Finançament: Institut Ramon Muntaner. Ref. AP/35/21. IP: Manuel Delgado.

2021. Medecina subalterna i gènere a la Catalunya maltractada. Curanderes del Montsià i del Segrià. Sense referència. Finançament: Xarxa OPEI (a través de l’ICA). IP: Romina Martínez Algueró i Manuel Delgado. 

2021. Enquesta gènere i gentrificació als barris de Barcelona. Sense referència. Finançament: Ajuntament de Barcelona. IP. María Gabriela Navas Perrone.

2020. Expressions del baayefallisme a la ciutat de Barcelona. En col·laboració amb l’Institut Català d’Antropologia. Finançament: Xarxa OPEI (a través de l’ICA). Ref. CLT051/20/0008. IP: Marta Contijoch Torres.

2020. Cultura quinqui i memòria de barri a Pomar. En col·laboració amb l’Institut Català d’Antropologia. Finançament: Xarxa OPEI (a través de l’ICA). Ref. CLT051/20/0008. IP: Marta Venceslao Pueyo i Romina Martínez Algueró.

2019-2020. Sistema d’Indicadors d’Impacte de Gènere i Gentrificació (SIIGGEN). Contracte. Finançament: Ajuntament de Barcelona. IP: María Gabriela Navas Perrone. 

2019. Que no ens toquin els bous! Auge de les tradicions taurines i lluita per la dignitat a les Terres de l’Ebre. En col·laboració amb l’Institut Català d’Antropologia. Finançament: Xarxa OPEI (a través de l’ICA) i Institut Ramon Muntaner. IP: Manuel Delgado Ruiz i Romina Martínez Algueró.

2018. La religiositat morabita entre els treballadors informal d’origen senegalès a Barcelona. El cas dels “modou-modou” o manters. En col·laboració amb l’Institut Català d’Antropologia. Finançament: Xarxa OPEI (a través de l’ICA). Ref. CLT051/18/00018. IP: Manuel Delgado Ruiz i Marta Contijoch Torres.

2017. Viatge al barri d’Icària. El patrimoni viscut d’un passat industrial arxivat. En col·laboració amb l’Institut Català d’Antropologia. Finançament: Institut Ramon Muntaner. Ref AP27/17. IP: Manuel Delgado Ruiz i Maria Gabriela Navas Perrone.

2016. Les fogueres de Sant Joan i la cultura popular infantil de carrer a Barcelona. En col·laboració amb l’Institut Català d’Antropologia. Finançament: Institut Ramon Muntaner. Ref AP36/16. Finançament completat amb subvenció Xarxa OPEI (a través de l’ICA) i Ajuntament de Barcelona. IP: Manuel Delgado Ruiz.

2012. Som un barri digne. Etnografia d’una prostitució indignada com a fenomen de resistència urbana al Raval. Finançament: Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya-Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. IP: Livia Motterle. 

2012. Els horts urbans comunitaris de Barcelona. Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània. Finançament: Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya-Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. IP: Giuseppe Aricó i Marco Luca Stanchieri. 

2009-2012. Lluita social i memòria col·lectiva a les cases barates de Barcelona. Finançament: Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya-Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. IP: Manuel Delgado Ruiz i Stefano Portelli.